All
cristinamorell | 4 novembre 2013L’altre dia estava a la cuina amb la finestra oberta i em va venir una onada de vent . El primer que vaig dir va ser “fa olor a All !!!”. La meva família es va acostar i tots vam tancar els ulls i vam somriure. Pensareu que estic parlant de l’All que acostumem a menjar però ja veureu com no es així.
Quan jo era petita anava amb la meva família a All, un petit poblet de la Cerdanya. La veritat és que no és molt gran. És un poblet discret en el qual no et dona temps de perdre’t. Té uns 150 habitants, una església i unes quantes casetes. Sempre anàvem per a la època de la castanyada perquè teníem una casa llogada amb uns amics.
D’aquesta casa recordo moltes coses com per exemple que era una d’aquelles típiques cases velles a les que vas de vacances, tota de fusta i amb aquelles escales que sempre grinyolen. Amb els sostres no molt alts i que al final acabes fart de donar-te cops contra ells i amb no gaires habitacions. Una casa en la que tens fred però que això és el que la fa més acollidora i en la que al encendre la llar de foc voldries quedar-te atrapat allà per sempre. Amb un menjador gran en el que ens reuníem cada nit per parlar dels anys que feia que no ens vèiem i que sempre tindríem aquella casa com a excusa per veure’ns. Amb un jardí molt gran que donava a un bosc amb un petit rierol que passava per allà i en el que de petites havíem construït cabanyes.
El que mai oblidaré és aquella olor a vell tant acollidora, una olor a fred, a hivern, a foc, per a mi una olor a felicitat. L’altre dia la vaig olorar i em vam venir tots els records que tinc sobre All i sobre la casa. La veritat és que ja fa molt que no vaig a All per això l’altre dia vaig intentar aprofitar aquell moment que a vosaltres us semblaria insignificant però que a mi em va fer reviure la meva infància.
Cristina
Cristina, un article encantador. Comences i acabes amb la olor, i entre una i altra, un munt de records. Gràcies!
Pel que fa al redactat, algunes observacions:
– “Olor”, en català és femení: una olor. (havies escrit “aquell olor a vell tant acollidor, un olor a fred, a hivern, a foc, per a mi un olor a felicitat”)
– “Una casa en la que tens fred però que això és el que la fa més acollidora i en la que al encendre la llar de foc voldries quedar-te atrapat allà per sempre” podia dir-se també, per exemple “Hi feia molt de fred, però això encara la feia més acollidora, perquè en encendre la llar de foc t’hi voldries quedar atrapat per sempre”. La sintaxi és més senzilla (t’estalvies “això és el que”, “en la que”, “allà”…). Procura sempre evitar formes de redactat innecessàriament carregades.
– El mateix es pot dir a “Amb un menjador gran en el que ens reuníem cada nit per parlar dels anys que feia que no ens vèiem i que sempre tindríem aquella casa com a excusa per veure’ns”, que es podria dir “Al gran menjador ens reuníem cada nit per parlar dels anys que feia que no ens vèiem, i sentir que sempre tindríem aquella casa com a excusa per veure’ns”
– A “Amb un jardí molt gran que donava a un bosc amb un petit rierol que passava per allà i en el que de petites havíem construït cabanyes” ens podem menjar perfectament el “que passava per allà”, que no diu res que no s’hagi dit.
Ho deixo. Sigues simple i esporga l’innecessari.
No deixis d’escriure!
Josep Maria